Les galàxies requerixen una font d'energia compacta per a estabilitzar l'òrbita de les estreles dins d'elles. El motor que maneja la direcció i forma de cada galàxia, consistix en el que els astrofísicos es referixen com ''un clot negre súper massiu'' localitzat en el centre directe. El clot negre central localitzat en la nostra galàxia conté una massa estimada de més d'un trilió d'estreles i es creu que té més de 2 trilions de milles de diàmetre. Molts líders astrofísics i físics quàntics també creuen que els clots negres súper massius giren a una velocitat aclaparadora a causa de la seua alta massa. A esta velocitat els clots negres projecten un camp gravitacional que ja no és esfèric sinó que, s'aplana per a formar un disc giratori massiu extremadament prim. El nostre pla galàctic, pot ser fàcilment identificat per un ull sense entrenament mentres es veu la forma i característiques de la nostra pròpia galàxia d'imatges projectades per computadora. Podem veure que tota la matèria es mou i és formada al voltant d'esta influència gravitacional plana. Açò també explica per què totes les galàxies són planes i circulars. Si veus nostra galàxia, hi ha una banda obscura que t'ensenya on es troba aquest pla gravitacional on la pols galàctica i massa ha sigut recol·lectada des del naixement de la galàxia. Ací és on en veritat podem veure la localització del pla galàctic que és al que la ciència moderna es referix com ''El equinocci galáctic''.
Però què ha de veure açò amb el futur de la humanitat?
En la via làctia, que és una galàxia activa el nostre sistema solar es mou cíclicament per damunt i per davall d'aquest pla galàctic. Mentres les estreles i sistemes planetaris incloent el nostre, s'acostumen a aquest pla galàctic, la influència gravitacional incrementa. La qual cosa altera l'estabilitat de cada planeta incloent la terra. El pas per la porció més densa del pla gravitacional és la causa directa dels cicles devastadors i canvis de pols que hem vist gravats a través de la història de la ''terra''. Esta naturalesa cíclica del nostre sistema solar mentres ens movem per la via làctia, és precisament com moltes civilitzacions antigues van basar els seus calendaris. Els mateixos Maies van descriure al que ells es referixen com ''La falla obscura'' o el pla galàctic en formes molt semblants a les dels científics moderns i els físics. Els maies van dir que, el final de cada era que porta devastació mundial és definida pel ''món sentat'' en la ''falla obscura''. Encara que els Maies no presenten clarament la ciència darrere de per què el pla galàctic té severes implicacions sobre l'estabilitat de la terra en terminologia moderna? És molt clar que estem parlant sobre el mateix esdeveniment. Un esdeveniment en el qual la terra passa pel ''Equinocci Galáctic'', ''Falla Obscura'' o ''Pla Central''. Tot es referix a la influència gravitacional cíclica i destructiva. creada pel clot negre. Investigadors i científics accepten que, de fets ens estem acecant al fi. Encara que molts grups científics continuen debatent totes les implicacions que tindrà la terra per passar pel pla galàctic. Ja hem començat a veure les etapes primerenques dels efectes que causen l'increment de la influència gravitacional sobre el nostre planeta i altres planetes del sistema solar. Mentres més ens acerquem al pla gravitacional continuarem experimentant climes severs i desastres naturals com: terratrémols, tsunamis, huracans i activitat volcànica amb increment en la seua freqüència i intensitat mentres penetrem la zona més densa del pla gravitacional i experimentant els efectes gravitacionals al màxim. Podem experimentar erupcions solars sense precedents, pluges de meteorits inesperades i un o més canvis en els pols geogràfics. Subsegüentment, objectes celestials insospitats poden passar pel sistema solar, ja que ells també estan influenciats pel pla gravitacional. Açò pot ser el que les dades antigues descriuen diverses catàstrofes mundials passades acompanyats per cossos que pasan...cometas...o al que alguns investigadors es referixen hui en dia com ''Planeta X''.
El que sí que és segur és que els antics van passar diverses catàstrofes mundials que van esborrar les seues civilitzacions de la faç de la terra. Les seues pistes, ruïnes i coneixements han intentat avisar-nos i preparar-nos per a este esdeveniment cíclic. Advertències que fins ara han sigut ignorades.
Però encara som incapaços de dir l'any exacte en què començarem a passar pel pla galáctico...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada